TERRES DE FOC

TERRES DE FOC

Havien erigit el seu propi món

Protegit per selves i muntanyes.

Vivien a la mercè del sol

i dels astres que adoraven.

Tenien per germà el cel

i per mare la natura,

de qui extreien déus i cants

i flors i idees i ferments.

Van veure de sobte la creadora trasbalsada,

terra de pau convertida en desert.

D’arbres i fruits deslliurats 

i amb armes de foc els cors abatuts. 

Cultures i colors dissolts en les aigües

tenyides de sang i alimentades pels plors.

Selves verdes reduïdes a cendres

i éssers i històries arrasades pel foc.  

Perdudes les arrels del seu gènesi,

profanades les entranyes de la seva identitat,

homes de blanca pell foradaren les carenes

i en tragueren les riqueses de les valls.

Madrona González Vila