ENTRE LLENÇOLS

ENTRE LLENÇOLS

Ens trobem a finals del segle XIX a París, on dues amants es miren des del llit, com cada nit últimament. La lluna ja fa temps que brilla i les dues noies es miren, però també senten por. Por d’ésser enxampades, por d’ésser jutjades, por d’estar juntes. En aquella època, l’amor només era permès per als més privilegiats, i si una dona estimava a una altra, això era prohibit.

Les dues noies són amigues des de la infantesa ja que les seves famílies tenen un fort vincle d’amistat. La seva relació secreta seria prohibida i castigada si algú les descobrís.

«Tant de bo pogués estimar a qui realment m’agrada», pensa la més jove. Tot seria més fàcil i feliç. Però l’amor no té límits ni entén de sexes. Qualsevol persona pot enamorar-te.

I entre els llençols, sense dir ni una paraula, es diuen tot el que volen escoltar. Que sempre estaran juntes malgrat la societat en què viuen, que lluitaran juntes contra els mateixos dimonis, i que sempre s’estimaran de manera incorrecta, però a l’amor, què és el correcte?

Martina Lafulla Clot